Lliçons de la Iraurgi Cup

El futbol espanyol està en crisi. Tot i que la temporada passada la lliga va incrementar els ingressos un 8%, el deute dels clubs és enorme: uns 4.000 milions d'euros. Ni els 680 milions d'euros anuals que ingressen els clubs en concepte de drets televisius serveixen per evitar que una bona colla s'hagin acollit a la llei concursal. La realitat del futbol professional a Espanya, doncs, és que ha estirat més el braç que la màniga i, des de l'inici de la venda de drets de TV individual i la “primera guerra del futbol” (1996-1997) la bacanal econòmica de les entitats no ha cessat fins a arribar en aquest atzucac. Finalment, sembla que la LFP, a instància de la UEFA, agafarà el toro per les banyes i regularà els comptes. Segur?

Els mateixos dies que el secretari d'Estat per l'Esport, Albert Soler, es queixava de com els clubs han gestionat els seus pressupostos, lluny dels rumors de fitxatges milionaris i la llei concursal, dos equips d'alevins plasmaven sobre la gespa un acte de fair play admirable: els de segon any del Sevilla, després d'empatar a quatre la final de la Iraurgi Cup contra els alevins de primer any de l'Espanyol –que havien remuntat un 4-2 als andalusos–, decidien atorgar el títol als catalans, tot i haver perdut aquests a la tanda de penals. Aquells nens d'11 i 12 anys possiblement no saben dels problemes econòmics que passen els clubs, però posen en relleu el que la professionalització de l'esport ha deixat moltes vegades de banda enlluernada pels diners: l'essència del joc, els valors.

Són dues cares d'una mateixa moneda. Aquells clubs que han malgastat diners fomentant “l'opi del poble”, el “pa i circ” del segle XXI amb la contractació de mercenaris que els han acabat arruïnant, també disposen de planters plens de canalla que llueixen els seus colors per amor, que fan educació en valors i, sobretot, que ho donarien tot per acabar jugant al primer equip per quatre xavos. Les llàgrimes d'aquells nens vestits de blanc i blau, el coratge que van demostrar, han de fer pensar, ara que el model econòmic està esgotat, que el futur del futbol espanyol implica la formació. Alguns clubs, com saben, ja n'han començat a recollir fruits.