Vi bo de Valls
Ho apreníem com un joc. I jugàvem de grat a un embarbussament que no oferia, llavors, cap resistència. Es tractava d'acostumar-nos a distingir entre la be baixa (v) i la be alta (b), la pronúncia de les quals era ben diferent al Camp de Tarragona, cinquanta anys enrere, com a les Balears. Avui, aquestes diferències han anat esborrant-se, lamentablement, però el record del joc perdura. El modest enfilall de monosíl·labs tenia, encara, una altra virtut: assegurava amb rotunditat que a Valls s'hi feia vi i que era bo. Altrament dit, que a Catalunya es produïa vi de qualitat. I si això era unes quantes dècades enrere, és sobrer recordar que la qualitat dels nostres vins s'ha disparat fins als cims més alts en els darrers anys. Llegeixo, a la web vadevi.cat, que s'ha escollit el millor vi negre de l'any en el concurs celebrat a Brussel·les, a primer mes de maig d'enguany, escollit entre més de set mil vins i licors d'una cinquantena de països. Es tracta del Domus Pensi 2006, d'Altavins Viticultors. I ara ve el millor, perquè va contra els tòpics: el vi premiat és de la Denominació d'Origen Terra Alta i està etiquetat en català! De la Terra Alta i negre? I, com si això no fos prou, etiquetat en ca-ta-là i és el millor del món? Sí.
Fa tres anys, era en un restaurant a Hèlsinki i vaig quedar sorprès, en veure la carta de vins i xampanys, que la majoria eren catalans. Com si amb la contemplació d'un paisatge físic tan diferent al nostre no en tingués prou, vaig deduir que, amb una carta com aquella, era més que evident que no em trobava a Catalunya. Sé que hi poso una mica de sal gruixuda, i doncs, que l'afirmació és injusta en allò que té de generalització. Però ja he arribat a no tenir el més mínim de dubte que Catalunya és l'únic país del món mundial, que diuen ara, on es produeixen vins d'altíssima qualitat, dels millors del món, bona part dels quals no figuren mai, amb normalitat, a les cartes de la majoria dels nostres restaurants.
En canvi, ningú no s'estranya que en les cartes dels restaurants de Bordeus, de la Borgonya, de la Rioja o de la regió castellana de la Ribera del Duero hom trobi els vins de Bordeus, de la Borgonya, de la Rioja o de la Ribera del Duero, ocupant, pràcticament en règim de monopoli, les diferents varietats i marques que es fan en aquests territoris i, sempre, etiquetats en la seva llengua. I com que és el més normal del món, ningú no ho qüestiona. No se us acudeixi anar a la Rioja i demanar un Priorat o un Montsant a la Ribera de Duero, un Penedès a Bordeus o un Costers del Segre a la Borgonya, perquè us miraran com si fóssiu uns extraterrestres que us heu equivocat, si no d'època, sí de planeta.
En canvi, aquí, fa temps que tenim, en matèria de vins, una actitud provinciana espanyola. Ens han entaforat fins al moll de l'os l'associació indestriable entre qualitat i Rioja, de manera que aquesta DO està immillorablement instal·lada en el nostre mercat i en desplaça les altres. Que quedi clar, però, que no discuteixo la qualitat indubtable d'uns vins magnífics, sinó que assenyalo la contradicció còsmica que significa que nosaltres mateixos siguem incapaços de valorar positivament, amb convicció i naturalitat, les moltes coses bones que fem en aquest país: el vi, per exemple. Ja és hora, doncs, que actuem, més encara en temps de crisi, demanant els nostres vins, caves i licors, a tot arreu del nostre país i on ens trobem i, per què no?, també a fora. Beure't sense presses un bon Montsant, etiquetat en català, tot sopant a Manhattan, a tocar del Central Park, també pot ser una gran experiència: català i de qualitat. Ja només cal que ens ho creiem i actuem en conseqüència.
