L'escanyapobres irlandès

Narcís Oller va escriure fa més d'un segle L'escanyapobres i llegida ara sembla que l'escriptor de Valls estigués pensant en la situació actual del negoci aeroportuari català i sobretot en un dels protagonistes destacats dels darrers dies, Ryanair. En la novel·la, uns personatges governats per l'avarícia, l'Oleguer i la seva esposa, Tuies, garrepes fins al punt de no rentar la roba per evitar que el fregament la desgasti, s'apliquen amb fruïció a l'explotació de petits pagesos sense tenir en compte les delicades situacions financeres i familiars de les seves víctimes.

Ryanair no enganya ningú. La garreperia extrema és la seva raó de ser i el seu model de negoci. Cosa molt celebrada fins ara perquè els vols barats han democratitzat els viatges de vacances i han mantingut plens de turistes els hotels catalans ara que els que tenen calés se'n van a les illes Galápagos. Ryanair ha decidit pressionar la Generalitat, ara més pobra i escanyolida que mai si fem cas del que es diu a la sala de premsa del govern, convertida darrerament en una sala de les llàgrimes cada cop que Francesc Homs compareix per anunciar una altra retallada amb el posat d'un metge d'urgències donant notícies sobre un malalt de l'UCI. La companyia irlandesa, que ja va aixecar el vol del jove aeroport de Lleida, diu que ara marxarà de Reus i també de Girona si el govern no li augmenta la paga.

Dubto que els directius de Ryanair coneguin el moralitzant final de la novel·la de Narcís Oller. No és la seva tradició. Potser coneixeran la història del pirata Patrick Watkins, un orgullós capità irlandès que pel seu despotisme va ser abandonat per la tripulació en una illa de les Galápagos. Va sobreviure bescanviant fruites per licors amb els vaixells que hi feien parada, capturant mariners que passaven a servir-lo i assaltant baleners al Pacífic.

A l'illa Floreana hi ha encara un barril de rom a la platja. Segons la llegenda, l'hi va posar Patrick Watkins en persona.