Lola Johnson

Ets una gran jugada política. El govern de la Generalitat de baix t'ha incorporat com a flamant portaveu i consellera de Cultura. Quan alguns ens demanem per què el PP obté tants vots al País Valencià, cal que mirem persones com tu. No es pot negar que ets una persona mediàtica, sense caure en la noble funció de gerro decoratiu; és evident que tens astúcia, criteri i tenacitat. Fins i tot aquell punt de duresa que reclama la política.

Ets la primera afrohispànica d'ascendència, si no vaig errat, que ocupa un lloc de responsabilitat tan alta. Això tot sol ja t'assegura una bona foto. Però tens altres atributs; pots usar el valencià amb naturalitat, obviant les erràtiques polítiques de llengua del PP; has ocupat llocs destacats com a locutora i directiva de tele, i has estat fallera major d'una de les comissions principals de València. Prou jove encara, ho combines amb una pràctica religiosa i un conservadorisme social que et fan ser la musa revelació de Cisquet Camps.

Ets el desmentiment de molts tòpics de l'esquerra, que s'havia cregut dipositària del multiculturalisme, de l'ús de la llengua, de la modernitat... Que tu siguis la segona cara més visible de València, i qui sap si algun dia la primera, és mèrit d'aquells que molts han despatxat per ultrareaccionaris, immobilistes i antiquats. I tal volta els que han quedat embussats en el passat són els que es creien a l'avantguarda del progrés. Enhorabona, Lola Johnson, i a veure si el teu èxit fa que uns altres s'espavilin.