Operació biquini

Les fotos de la ministra Leire Pajín capbussant-se en una platja menorquina han generat, sobretot a les xarxes socials, un reguitzell de comentaris sexistes, masclistes i de mal gust sobre la seva figura, el seu biquini i la seva diadema. Són uns comentaris que no tenen sentit, i aquells que els fan potser s'haurien de mirar de dalt a baix abans de criticar no tan sols a ella o qualsevol persona que pel fet de ser pública sembla que tothom hi tingui dret. No és una qüestió d'estètica sinó d'ètica. El que sí que és criticable és el fons i no la forma d'aquesta operació biquini de la ministra Pajín. Resulta que la platja de l'illa de Llatzeret, que és al port de Maó, va ser declarada bé d'interès cultural el 1993 i, per tant, ha de poder ser visitada públicament. A la petita illa menorquina hi ha unes edificacions que són propietat del Ministeri de Sanitat, que inclouen una residència d'ús exclusiu per als seus funcionaris. El cas és, però, que la mateixa ministra, que, a més de Sanitat és la titular de Política Social i Igualtat, va signar un conveni amb el Consell de Menorca el mes de març passat amb l'objectiu que als menorquins se'ls permeti visitar i utilitzar un espai que és legítimament seu. I és precisament això el que s'ha de retreure a la ministra: que aquest acord encara no s'hagi posat en pràctica i, mentrestant, ella hagi estat de vacances en aquest indret en companyia dels seus pares. En ple segle XXI no té justificació que només certs funcionaris del Ministeri de Sanitat puguin fer un ús recreatiu de l'illa. De la mateixa manera que els comentaris que ha rebut la ministra són d'una altra època, aquesta actitud també sembla pròpia d'altres moments de la història d'aquest país, en què els seus dirigents i només alguns escollits podien passar les vacances –pagades pel poble– en indrets on el poble no podia ni somiar d'anar-hi. Humilment, senyoreta Pajín, jo no li demanaria res més que això: ja que és la ministra d'Igualtat, procuri perquè tothom pugui fer vacances on vulgui o pugui però en igualtat de condicions. No està bé incomplir les lleis que un mateix ha promogut i signat; i més encara: és lleig refregar pels morros uns privilegis que vostè sap que no només podria sinó que a dreta llei hauria de compartir.