L'N-II i la vergonya del país
Era el mes de març de l'any 2004 quan el govern de torn de l'Estat posava la primera pedra del desdoblament de l'N-II entre Fornells i l'aeroport. El tram, de poc més de vuit quilòmetres, no es va estrenar fins a l'octubre del 2008. És a dir, més de quatre anys per fer vuit quilòmetres. El tram obert no és més que una carretera interruptus. Un miratge que deu encendre els turistes quan veuen que l'autovia els dura tres o quatre minuts de conducció abans de tornar a una carretera de dimensions irrisòries pel volum de trànsit que hi circula. Tothom coincideix en la percepció que la carretera que connecta Catalunya amb Europa hauria d'estar desdoblada des de fa com a mínim més una dècada. En aquest cas, ningú posaria en dubte la rendibilitat de la inversió i no com passa en alguns TAV d'aquestes Espanyes de Déu. Ara liciten sis quilòmetres més de l'N-II per 39 milions d'euros que han de servir per reprendre uns treballs entre Sils i Caldes, aturats des de fa dos anys. Herbes, murs a tocar de la calçada, línies contínues interminables, limitacions de velocitat i senyals de sortida de camions de trencants on fa mesos que no hi surt cap camió és el panorama de tot conductor usuari de l'N-II. Demà ve el ministre José Blanco a veure l'obra del TAV a Girona, però que no pateixi pel panorama de l'N-II perquè ell segur que no arribarà per aquesta carretera.
