Ensenyem el que és bàsic
En uns temps on els recursos per a l'educació no seran abundants resulta més urgent que mai planificar els propers cursos amb uns objectius realistes, però alhora il·lusionants perquè són ambiciosos, per al conjunt dels professionals i la resta d'agents implicats en el sistema educatiu. I per què il·lusionants i ambiciosos? Justament perquè no n'hi ha prou amb el realisme per empènyer un projecte col·lectiu de futur com és l'educació dels joves d'un país. Fa falta quelcom més. Fa falta impuls per innovar, per transformar, per assolir noves i més profundes fites. I cal encarar-s'hi amb entusiasme. Sense aquesta combinatòria entre una certa ètica renovadora i l'emoció per protagonitzar-la, el fet educatiu no avança i corre el perill de fossilitzar-se.
Disposem de molts centres, de molts equips de mestres i professors (alguns també de forma individual) que fan molt bona feina i que la fan amb aquesta ambició i entusiasme que mencionàvem. Molts d'ells fa anys que exerceixen un lideratge positiu, il·lusionador i, per tant, impulsor de projectes col·lectius molt reeixits. Malauradament no sempre han estat reconeguts suficientment, ni per la societat ni per l'administració, i això hauria de canviar ràpidament si volem disposar de referents per a la renovació que necessitem en el nostre sistema educatiu.
Però aquests models referencials han de posar-se al servei d'una altra reflexió absolutament necessària i inajornable. És el moment de posar-nos d'acord en allò que resulta essencial que ensenyin les nostres escoles i instituts. I també, tot respectant l'autonomia de centres, cal oferir pautes clares sobre com ensenyar-ho.
Quins serien els objectius primordials que ha d'aconseguir el sistema educatiu? Dos de molt clars: ajudar a formar persones (plenament) i ajudar també que ho siguin amb el cap ben moblat (endreçat). Hem de concretar què entenem per ser persona en l'actual –i futura– societat i hem de saber seleccionar els coneixements bàsics que han d'adquirir els nois i noies del segle XXI i en quina forma ho han de fer.
La resposta a la qüestió sobre quins coneixements bàsics ensenyar és ben simple: el que és essencial i prou. I prou perquè l'escola, senzillament, no pot ensenyar-ho tot. Hem de prioritzar aquells coneixements i competències que siguin rellevants perquè són funcionals i útils, per aportar una major humanització i per afavorir la llibertat i la felicitat personal i col·lectiva (valors). Cal que els mestres i els professors ensenyin els seus alumnes a ser decidits, crítics, imaginatius i flexibles. I també competents en els processos expressius i comprensius de la llengua –tant l'oral com l'escrita–, en el raonament lògic, en la numeració i el càlcul significatius, en la resolució de tot tipus de problemes d'aplicació pràctica i rellevant, en el coneixement i comprensió de l'entorn natural i social (on cal incloure la geografia i la història del país), en l'aprenentatge comunicatiu i funcional de llengües estrangeres i en el domini de competències digitals emfatitzant les pròpies de la comunicació social.
Però, sobretot, en un futur on els coneixements en format digital s'oferiran a partir d'un ampli ventall de fonts i canals, l'escola només tindrà sentit en tant que espai i laboratori minisocial on, amb el grup d'iguals, resulta fonamental aprendre a viure i a conviure amb els altres a partir d'uns valors compartits. Valors que s'acaben personalitzant i convertint en el bagatge axiològic personal que ens fa esdevenir ciutadans.
En conclusió, recuperem els actius que tenim entre els centres i els equips docents que excel·leixen, donem-los categoria de guiatge per al conjunt i complementem-ho assenyalant clarament què ha d'ensenyar l'escola –de bàsic– i com ho ha de fer. Ara bé, proposem-ho pensant, únicament, en allò que necessitaran els nostres joves en el futur.
