CiU s'assegura aprovar el pressupost

El panorama polític està agafant aires de renovació encoberta. A Catalunya tot es va encaminant perquè en els pròxims dies quedi formalitzada una foto fitxa entre CiU i el PP al voltant de l'aprovació dels comptes de la Generalitat. Una aliança que el PP vol segellar formalment mentre que CiU se la mira amb una certa distància perquè li seria suficient visualitzar que amb l'abstenció del PP és possible tirar endavant els comptes del govern per al 2011.

El final serà un pacte discret, cosa que en el fons convé tant a CiU com al PP. Ambdós tenen ganes d'eliminar les ombres que encara queden del darrer tripartit que va governar la Generalitat fins a finals de novembre de l'any passat. Tot i que són molts els afins a CiU que encara recorden que va ser el Partit Popular qui va portar l'Estatut de Catalunya al Constitucional.

El pas del temps ho cura tot i ara sembla que allò que més convé es un pacte de conveniència en espera de les eleccions generals espanyoles. Un pacte que resoldria la complicada aprovació del pressupost català perquè el PP podria justificar la seva abstenció per responsabilitat, tot i les concessions que el president Artur Mas ha fet als socialistes per poder aprovar a finals d'any o principis de l'altre la llei òmnibus que servirà per fer més àgil l'administració catalana. Una llei que necessita un ampli consens. La renovació catalana en forma de pacte entre CiU i el PP a Catalunya no sembla que tingui res a veure amb el suport que CiU pugui està donant a Madrid al PP, ja que CiU està lluny de voler que el PP guanyi per majoria absoluta i per això fa allò que sap fer tan bé: practicar l'equidistància.

A partir de demà Pérez Rubalcaba haurà de deixar el Ministeri de l'Interior per dedicar-se a ser el candidat del PSOE. Això vol dir que Zapatero haurà de buscar-li un substitut per als mesos que queden de legislatura. Es parla que Carmen Chacón podria compaginar els ministeris de Defensa i d'Interior. És a dir, una remodelació de govern que demostrarà que Zapatero no té cap intenció d'avançar les eleccions. Vol demostrar que pot aguantar fins al final per molt que tothom li demani que les renovacions no han de ser encobertes.