Pacte fiscal i llengua
A hores d'ara a casa nostra tenim dues qüestions que necessiten un tractament de xoc: un nou sistema de finançament (l'anomenat pacte fiscal) i la llengua. En aquests moments, tant l'espoli fiscal com l'intent d'anorreament del català martiritzen i afebleixen la societat catalana d'una forma molt particular. De fet, tant el pacte fiscal (entès com un autèntic concert econòmic) com la normalització plena de la nostra llengua pròpia (a l'esguard de tota la guerra jurídica i constitucional per part del poder imperial espanyol) són la mateixa lluita. A més, aquests dos elements gaudeixen d'un consens majoritari en el conjunt de la nostra nació. Ara del que es tracta és de seguir avançant amb pas ferm i amb unitat. Els catalans, si volem encarar un horitzó d'esperança, dignitat, justícia i llibertat mai podrem oblidar (mai hauríem d'oblidar) la sentència contra l'Estatut de fa un any. Catalunya, per damunt de tot, està molt indignada amb el poder espanyol que no té paraula, que no compleix ni les seves pròpies lleis. Catalunya no pot seguir aguantant aquest autèntic maltractament psíquic. El darrer episodi: la possible prohibició de l'etiquetatge exclusivament en català. Caldria recordar a Espanya i al conjunt de la UE que les llengües són alguna cosa més que no pas simples eines de comunicació. Són components indestriables i essencials de les pròpies cultures i esdevenen patrimonis de les societats a les quals pertanyen.
