L'experiència del paisatge

És de sobra conegut que Gaudí és l'arquitecte de la naturalesa. Això implica evolució contínua, com la naturalesa, aigua escolant-se per les esquerdes, la vida vista en terme de cicles, la mort com a part de la vida i el renaixement que segueix irremeiablement a la mort. De ben segur Gaudí contemplava aquestes variables quan pensava en la seva obra com a tribut a la naturalesa: una obra en moviment, amb el do de fluir, d'adaptar-se, de morir i de renéixer. Per això ens agrada la manera com Nina Bernat, consellera delegada de la Casa Batlló, ha entès el concepte, dialoga amb els temps i deixa que la naturalesa gaudiniana de l'edifici actuï a través d'ella. Una de les últimes innovacions a la Casa Batlló ha estat el redisseny (i la reubicació) de la botiga de records, que des de feia temps havia quedat obsoleta per atendre les demandes dels 700.000 visitants que es preveuen per a aquest 2011. Bernat, que ha estat també la dissenyadora del recinte, ha aconseguit mantenir l'esperit arquitectònic de l'espai sense pretensions, discretament, encomanant les noves parets del gris verdós gaudinià i les fustes nobles. L'experiència diürna a la Casa Batlló és l'experiència del paisatge, aconseguida a través de les olors, dels colors, de les formes sinuoses, del so de l'aigua.

Per seguir fluint, la Casa Batlló ha posat en marxa un dels màxims atractius de l'estiu barceloní: les Nits màgiques. Per 25 euros, fins al 4 de setembre es podrà gaudir d'una visita nocturna a la planta noble de l'edifici (que corresponia a l'antic habitatge de la família Batlló), prendre una copa de cava a la terrassa o a l'interior i escoltant el talent més jove i sorprenent de Barcelona (25 euros pot semblar car, però una copa a qualsevol terrassa de qualsevol hotel costa poc menys que això). Fins a dos quarts d'una de la nit pots passejar sense pressa i veure una altra cara de la Casa Batlló, la cloenda d'un dia d'estiu de feina o de visites turístiques per la ciutat. Dimecres i diumenge actua la veu càlida de les versions pop-rock de Luzia Arae, i de dijous a dissabte toca Landscape Experience, un duo de jazz format pels barcelonins Max Villavecchia i Román Sanor, que exploren de manera conceptual l'experiència del paisatge en el sentit més ampli: paisatge sonor, tàctil, comunicatiu a través de les mirades i la improvisació. Entres a la casa, que et rep majestuosa, il·luminada, sol·lícita, sents dues notes i ja entens per què aquelles nits s'han batejat amb el nom de Nits màgiques.

Ple de gom a gom però amb els visitants estranyament ben repartits per tots els espais perquè no sembli massa atapeït, alguns barcelonins i molts més estrangers callen i es deixen endur pel so del saxo de Sanor i el piano de Villavecchia. Els porus de la pell dels assistents s'obren com si fossin pous per l'espectacle visual del joc de formes, colors i llums (la il·luminació estratègia captivadora) de la casa, amanits per les notes intel·ligents, honestes, potser improvisades del duo joveníssim (vint i vint-i-un anys). Tot, l'estat d'ànim de la gent, els solos, les mirades còmplices, casen del tot amb l'espai i flueix.

És valent programar dos músics tan joves en un espai tan consagrat, però és segurament el que Gaudí hagués volgut: que el fluir de les notes aquoses de Landscape Experience, que també són paisatge com ho és l'evocació de la naturalesa de l'arquitecte, degotessin entre les esquerdes, entre el curiós sistema de ventilació de la Casa Batlló i s'instal·lés en el cor dels assistents per sempre.