Anne Sinclair

Feia tant de temps que no apareixia a la televisió francesa, on havia arribat a ser l'estrella d'un programa d'entrevistes a polítics i altres artistes de varietats, que alguns van tardar uns segons a reconèixer-la oferint el braç, rocosa i altiva, al decaigut Dominique Strauss-Kahn a la sortida d'un tribunal de Nova York. Anne Sinclair, la dona de l'exdirector del Fons Monetari Internacional, acusat d'agredir sexualment la cambrera d'un hotel, s'ha avingut, com tantes altres dones d'homes poderosos, a sortir del seu confortable anonimat només per demostrar amb quina honorabilitat, fins i tot amb quin orgull, encaixa les infidelitats del marit. Ja ho va fer en el seu moment Hillary Clinton, quan tothom esperava veure-la arrossegant-se al fang de la vergonya, emergint enfortida del poc edificant episodi del president dels Estats Units amb una becària. Tant l'una com l'altra saben que l'opinió pública tendeix a ser condescendent i fins i tot burleta amb les dones enganyades, sobretot si són tan notòriament enganyades, mentre que se sent desconcertada davant aquestes decoroses mostres de lleialtat, encara que siguin forçades per la posició social dels contendents. En certa manera, es perdona més l'abnegació de la dona que la falta de l'home, perquè n'hi ha pocs que creguin realment que Anne Sinclair consideri el seu Domi lliure de tota sospita, “un home bo, honest i de principis”, com va declarar poc després de conèixer els càrrecs que pesaven contra ell i que una altra dona, ara una periodista, també acusés Strauss-Kahn d'haver-la envestida fa uns quants anys com un “ximpanzé en zel”. Res, Anne Sinclair continua immutable en el seu paper de cònjuge exemplar: “La nostra unió és sòlida en tots els aspectes. Passarem aquest drama junts, amb dignitat i agafats de la mà”. Anne Sinclair, evidentment, no és Veronica Lario, que no només va negar-se a oferir la mà a Silvio Berlusconi a la sortida de cap tribunal, sinó que va fer-la servir per propinar-li una sonora bufetada. Per aquesta diferència de temperament, de la dona del primer ministre italià no se'n tornarà a saber mai més res; d'Anne Sinclair, com de Hillary Clinton, probablement durant força més temps. Alguns veuen astúcia en la seva capacitat d'endurar les infidelitats maritals, però potser és més que això, potser només demostren que la seva felicitat, el seu benestar, la seva vida sencera, no depenen en absolut de res que facin o deixin de fer els seus estúpids marits.