Ben calent

Ben calent, o ben fred, el Cacaolat ha estat sempre una marca de referència. Fin i tot identitària. Quan de menut sortia de Catalunya, un dels primers signes d'incomprensió diferencial que vaig viure era en el moment de demanar un Cacaolat. “Ah!, un batido de chocolate”, em deien quan un adult explicava que el marrec volia cacau amb llet. El que em servien no tenia nom, ni gust. Res a veure amb el sabor del Cacaolat. Ni l'ofensiva del senyor Bachs a l'històric programa de TV3 Filiprim anunciant l'Okey em va fer canviar de principis. Ara segueixo amb tristesa l'incert futur d'una marca amb solvència que viu el futur insolvent del grup Clesa. Prego perquè hi hagi un empresariat que impedeixi la pèrdua d'una marca que considero molt més que una marca.