Estem malalts o què?

Si la tuberculosi era la malaltia que afectava més individus en el segle XIX, no cal ser Hèrcules Poirot per adonar-se que el nostre és el segle de la neurosi. En aquest terme tan desvirtuat pel mal ús que n'ha fet el llenguatge col·loquial (“Au, va, no siguis neuròtica!” --no sabem exactament per què, però en la majoria dels casos es proclama en femení) hem d'encabir moltes actituds i comportaments que, a dia d'avui, han passat a semblar-nos normals.

En psicologia moderna, el terme neurosi es refereix a qualsevol desequilibri mental que causa angoixa (sovint te la causen des de fora, atès que hom no és tan ase com per cercar motius que el pertorbin i refregar-s'hi com si fos un garrí en un bassal de fang). En conseqüència, a dia d'avui, la neurosi és una experiència humana corrent, en el sentit de col·lectiva i assumida com una tara social més. Com si les relacions interpersonals fossin un pati de geometria impossible, als humans ens costa poc arribar –i, sobretot, fer arribar impunement els altres– als límits emocionals més extrems. El pas següent, la desfeta física i mental, sembla que només serveixi per enfortir l'individu que pateix l'ansietat: “Això l'enfortirà”, diuen els devoradors. I les alarmes que va generant aquesta situació en qui se sent assetjat? I l'obligatòria i nefasta empatia que suposa
un comportament que és vist com a habitual?

Hi ha moltes formes de neurosi i certament –no cal amagar-ho més– tots en patim alguna: tristesa, ràbia, baixa autoestima, irritabilitat, letargia, cinisme, obsessió, agressivitat, perfeccionisme, aïllament... En definitiva, una malaltia social que no deixa de ser significativa (com a sinònima de crisi d'identitat) en aquesta sòrdida era tecnològica que ens pinten com si fos or en barra.

Se sol dir que Freud sempre pixa fora de test, però en aquest cas convé saber què pensa del tema. Segons el psicoanalista, en les seves Lectures introductòries, una persona només cau malalta de neurosi si el seu ego ha perdut la capacitat de conduir la seva libido. Ho veuen? Ens comportem com a éssers irracionals, assaltem qui podem perquè no anem prou al catre?