Carterista

T'he vist a la cua dels detinguts, presumpte carterista, i he tingut la primera sorpresa de la setmana; no sabia que fóssiu tants. Entesos, conec les estadístiques, però és clar, m'has d'entendre si no valoro prou la teva feina i el pes de la teva professió. Les xifres diuen que la major part dels teus beneficiaris són turistes i visitants, i aleshores les teves gestes em passen més desapercebudes. No és que no admiri la teva funció social, és que no en gaudeixo gaire.

Em pregunto per què l'han emprès contra tu en aquestes dates, precisament. Pot ser que tingui res a veure amb el canvi de govern municipal? No, és clar, hem de ser ben pensats i advertir que una operació com aquesta no es prepara en dos dies. Pot tenir a veure amb el ball de responsables de seguretat, la sortida del celebèrrim i ubèrrim xèrif Vilaró i l'entrada del duríssim i buscadíssim xèrif Delort? No, tampoc, és obvi que el nom no fa la cosa, i que els professionals sempre es guien per la rectitud i el deure.

Fins ara el dilema, o això ens explicaven, era que si t'atrapaven el jutge et tornava en cosa de dos minuts al carrer. Em pregunto si aquest cop les coses seran diferents, i si ho són, aleshores em preguntaré per què abans no ho podien ser. I per què era tan senzill multar-me a mi quan treia la brossa vint minuts abans de l'hora, i tan difícil atrapar-te a tu. Jo sempre havia pensat que el motiu era que tu eres llest i jo era ruc. Si ara t'atrapen com si res, què haig de pensar? Vull dir sense haver d'emular l'admirat García Albiol.