Missatges de cafè

L'artista envia els seus missatges esculpint, pintant o dibuixant; l'escriptor utilitza les paraules, i altres parlen amb veu alta pels carrers i els cafès del barri. Totes les opinions són vàlides, incloent les d'aquells que no disposen de les habilitats socials per expressar-les nítidament o amb percepcions errònies.

Hi ha una diversitat ciutadana que fa temps, àdhuc anys, que reclama més desenvolupament i justícia social per als països pobres i més redistribució i aprofundiment democràtic als rics. També s'ha insistit en el control envers els que especulen i disposen de grans fortunes. Els missatges, però, no arriben als destinataris i occident va caient amb el vistiplau dels nord-americans, que així poden dissimular les seves misèries que superen les europees.

Els indignats ara no es visualitzen tant, però la indignació pel fet que sempre paguen els mateixos continua.

Els partits mouen fitxa per la proximitat electoral, els socialistes tenen un candidat hàbil, els conservadors esperen arribar al poder a través de les despulles de les desgràcies planetàries. Cal esperar que hagin pres nota dels missatges ciutadans.

No és fàcil governar i no tot és factible, sobretot si va sustentat per un pressupost econòmic... cal prioritzar. Si és possible que hi hagi més austeritat, transparència, alternança de responsabilitats, sense duplicitat de càrrecs i designacions vitalícies.

En quasi totes les ciutats tenim cafès antics en els seus nuclis, a Figueres, la capital de Catalunya a l'estiu, en el Cafè del Barri Vell, a la plaça de les Patates, hi havia converses interessants. Una sobre el concert de Toni Beiro, l'altra apuntava la necessitat de més pluralitat representativa i diferents afers, en la línia dels indignats; i és que pràcticament amb els seus missatges i els dibuixos del Roto quasi que es pot governar un país. Gràcies, Susana, Lluís, Jaume, Diego, Gerard, Albert, Àlex i en especial Miquel Pairolí, pels vostres missatges.