El català a la universitat

Als anys vuitanta Adolfo Suárez va protagonitzar una forta polèmica quan va afirmar a un grup de periodistes estrangers que el català no servia per ensenyar física nuclear. Aquelles declaracions van causar una gran indignació i, entre d'altres, li respongué Joan Oró, el científic català que treballà en projectes de la NASA. Sortosament, les universitats catalanes ignoraren els intents des de diferents àmbits de marginar la llengua catalana en l'educació superior, i el català va anar avançant en la docència universitària, transformant la universitat catalana, fortament castellanitzada des de la creació de la Universitat de Cervera per Felip V, en una universitat on el català és la llengua institucional i té una forta presència en la docència, sobretot en el grau. A física de la UB, el curs 2004-2005, el
80 per cent de les classes de llicenciatura es feien en català. En Suárez, per sort, s'equivocà de ple. Hi ha àmbits en què els avenços han estat més lents, com ara els ensenyaments de dret i d'empresa, on l'ús volta el 50 per cent.

Darrerament, l'ús del català a la universitat ha tornat a ser qüestionat, aquest cop amb l'argument de la necessitat d'internacionalitzar les nostres universitats. És evident que la llengua on es publiquen els avenços científics és l'anglès, que ha esdevingut l'esperanto del món acadèmic, però continua sent fonamental que el català sigui la principal llengua de docència universitària. I ho és perquè una llengua només sobreviu si és present en tots els usos, si serveix per a les converses informals i formals, per al lleure i per a la feina. Una llengua que perd vocabulari per desenvolupar una de les activitats humanes inicia la seva desaparició. A les universitats, a banda de difondre el coneixement científic, es formen els professionals. Aquell graduat que acabarà portant la comptabilitat d'una pime ha de poder parlar d'assentaments comptables, i no empobrir el català amb castellanismes o anglicismes perquè ningú no li ha ensenyat la terminologia de la seva professió. I això no és contradictori amb l'ús creixent de l'anglès a la universitat, especialment en la recerca, ni amb la internacionalització de la universitat. De fet, l'anglès ha de convertir-se en el gran aliat del català a la universitat. L'anglès ens facilita l'obertura al món, com ho fa als països nòrdics.

Però el català és la llengua pròpia del país, i la universitat té una gran responsabilitat en la seva protecció. Responsabilitat que han exercit els serveis lingüístics de les universitats catalanes amb el treball terminològic, els cursos de català, l'acreditació lingüística, i les campanyes de dinamització. Amb el finançament per objectius, la Generalitat també ha contribuït a la protecció i la difusió del català. Un dels elements clau ha estat la política de transparència lingüística: anunciar amb antelació la llengua de la classe garanteix que ningú pugui al·legar desinformació i exigir el canvi de llengua a l'aula. Malauradament, la direcció general d'Universitats ha eliminat enguany aquest indicador del finançament variable. També ha suprimit com a indicador els coneixements de llengua catalana entre els estudiants forans. I a més ha eliminat totalment l'ajut de 290.000 euros per a classes de català dels estudiants de mobilitat. El curs passat, gràcies en part a aquest finançament, més d'un miler d'estudiants de mobilitat (d'Erasmus i Sèneca i altres estudiants d'intercanvi) van fer cursos gratuïts i voluntaris de català a la Universitat de Barcelona. Aquests estudiants de tot el món, també d'Espanya, que cursen una part dels seus estudis a les universitats catalanes, es converteixen en els millors ambaixadors de la nostra llengua i la nostra cultura. El català interessa no només als catalans, el català és cultura universal, i sovint són els de fora els que ens ho recorden. Els altres ajuts per a la normalització lingüística s'han mantingut, amb un pressupost menor. Que aquesta sigui l'única partida que s'ha eliminat indica una manca de confiança en la capacitat d'atracció i d'extensió de la nostra llengua. L'oposició que va suscitar el decret d'acreditació del coneixement lingüístic del professorat universitari i la recança actual a l'hora d'aplicar-lo, en són una altra mostra. El decret preveu prou excepcions perquè el català no sigui una barrera per a la captació de talent forà, però alhora garanteix el dret dels catalanoparlants a l'ús de la seva llengua a la universitat. A la UB, on una norma interna similar està vigent des de fa anys, centenars de professors han fet cursos i han acreditat un nivell suficient de català, sense que cap professor hagi hagut de marxar pel català.