Cebes a Figueres
Ai, aquest juliol, que no ho acaba de ser! A veure si els turistes s'indignen mentre fan cua a can Dalí i reclamen que els tornin els calés... A Figueres, enllà d'aquestes cues soviètiques que els russos i els altres fan al museu, ja són tres les vegades que he sentit dir a persones diferents que l'Ajuntament plantarà cebes als jardinets urbans. De la ceba de Figueres, producte d'alta estima en la gastronomia nacional, els de la capital de l'Empordà sempre ens hem sentit a dir que no se'n fan a Figueres; i és que amb la ceba de Figueres passa com amb la vedella de Girona, que no es cria pas al carrer de la Força però sí a Puigcerdà: els figuerencs fem les cebes a Vilabertran, Cabanes..., així com les figueres ens fruiten a Llers o Santa Llogaia. Però, malgrat aquesta apropiació benèvola, ja ho va advertir el poeta Fages de Climent: “Edils, planteu figueres al cor de la ciutat!”, i vet ací que l'alcalde no vol pas esperar que cap poeta li reclami l'equivalent amb cebes i s'ha avançat a la lírica reivindicativa disposant que als jardinets de la Rambla s'hi facin les cebes que porten el nom de la ciutat. Altrament Santi Vila és l'home de la ciutat dels detalls, i, així com fins ara ha mantingut flors a les divisòries i als jardins –estepes en temps d'Armangué, Lorca et allii–, qui pot reclamar més detall que veure milers de bulbs turgents emergint del poc terrer urbà?
