Vacances sense sol

Ja es veia a venir feia dies, però fins al cap de setmana passat els meteoròlegs no es van atrevir a confirmar el que tothom temia, que la borrasca delictiva atrapada entre els vents glacials del nord i l'anticicló de les Açores persistiria a negar l'estiu al Mediterrani fins ben bé a final de mes. El pronòstic s'ha complert escrupolosament, amb una grisor densa, plorosa, lleument ventosa, avivada tan sols, com per un dit de misericòrdia, per algun núvol esquinçat de color violaci o rosa cap a última hora de la tarda que ha servit amb prou feines per mirar cap al cel amb més rancúnia que esperança. Quan algú comença vacances imagina el millor dels escenaris possibles, calor moderada per acompanyar una llum sumptuosa, banys de mar i migdiades llargues, viandes fresques i lleugeres, una mica de brisa al capvespre, poca roba, poca feina, poca pressa. Ningú no espera que haurà de travessar aquesta senda cendrosa de dies monocroms i plumbis, que haurà d'endreçar la tovallola de platja en un racó acusador de l'armari i que a mig juliol haurà de dormir amb la finestra tancada i l'edredó de les primaveres ingrates; no espera, òbviament, que es desvetllarà un dia amb la notícia que un il·luminat d'aspecte seràfic ha sembrat una illa noruega de cadàvers a punta de rifle i que haurà de conviure la resta de les vacances amb tots aquests morts joves, amb la seva imploració, amb el seu espant, amb el retruny de les bales damunt un paisatge de nimfes i fades. Ningú no espera que veurà extingir-se els comptats dies de festa sota aquest cel macabre inflat de pluja ni que haurà de compartir l'exasperació de no poder travessar-lo amb la mirada extraviada dels centenars de milers de criatures que moren de gana a Somàlia, aquests nens escardalencs que només tenen en comú amb els adolescents nòrdics que moren sols i a la intempèrie, que se'n distingeixen perquè aquí mai en sabrem el nom. S'acaba el juliol, s'acaben les vacances. No hi haurà hagut ni el miratge reparador d'una mica de sol per suportar l'atrocitat de ser europeu, de ser africà, de ser tan poca cosa sota aquesta borrasca criminal. Amb tanta mort, l'estiu se'ns està tornant sediciós.