Ryanair: paga i calla
Si una cosa hauria de quedar clara amb Ryanair a l'aeroport de Reus, és la inviabilitat d'aquest model de subvencions directes. Durant anys, les administracions han abocat milions a les butxaques de Ryanair amb la pretesa finalitat de dinamitzar l'activitat turística. Tinc els meus dubtes que això s'hagi aconseguit, i menys que s'hagi reforçat una marca i fidelitzat un públic. I a més la subvenció surt de les nostres butxaques, dels contribuents. Tenint en compte que el principal beneficiari –o almenys el teòric– és el sector turístic, seria raonable que la part del lleó hagués anat a càrrec del mateix sector.
El que podia haver estat un al·licient per a l'arrencada s'ha convertit en un xantatge permanent. I resulta significatiu que la disputa és entre la companyia i les administracions catalanes, sense que, per ara, l'aeroport digui gaire res, quan resulta que una de les claus –no l'única– és en la rigidesa de les taxes i la manca de competència amb altres aeroports. La sagrada unitat aeroportuària d'Espanya té aquestes coses, però seria bo que no oblidéssim això en lloc de regatejar amb una subvenció de més o de menys. Més ens valdria dedicar aquests esforços i recursos a poder abaratir taxes –especialment en relació amb Barcelona: la renda de situació s'ha de pagar– i fer que qualsevol companyia tingués aquests avantatges. Un pa com unes hòsties.