Messies d'un present molt fràgil

El somni de tothom és perpetuar-se, però, com que generalment la vida va per altres bandes, diaris com aquest es transformen, homes i dones reduïm l'abast d'aquesta il·lusió i els més afortunats anem adaptant-nos tot passant de l'arbre que no plantarem mai al pis hipotecat, del llibre que no escriurem als textos que posem al bloc o que pengem al Facebook, dels fills que no podríem mantenir al fill o a la filla única. També Anders Behring Breivik volia perpetuar-se. S'autoentrevistava, escrivia un dietari, va redactar un manifest ideològic de 1.500 planes que ara només servirà perquè els periodistes n'extreguin algunes frases que impactin per un moment els lectors, perquè els advocats preparin la defensa i perquè psiquiatres i policies hi trobin pistes que els portin a demostrar-ne la bogeria o a vincular-lo amb l'extrema dreta. Tot sigui per fer-nos creure que són eficaços, ara que van sortint també proves que ens fan pensar que haurien pogut estar més atents. També Breivik ha volgut demostrar-nos que era eficaç. Ho ha preparat tot amb meticulositat, s'ha preocupat de perpetuar-se quan ha dit que d'aquí a seixanta anys els europeus li donarem la raó, ha volgut presentar-se'ns com si tingués pors, però no tingués dubtes. Fa angoixa veure que tots nosaltres som així de fràgils. També, veure com és de fràgil el somni d'un messies criminal com Breivik. Diguem que voldríem perpetuar-nos, però ens movem com si no hi hagués demà, com si tot fos ara i aquí, tal com va escriure Vinyoli. I, entretant, la naturalesa avança tan silenciosa i tan implacable com el pas del temps. Penso en els alocs florits que hi ha a la riera del poble on visc. Resisteixen tot i ser una espècie en perill d'extinció. Sembla que res no els aturi. Com els moviments demogràfics i com totes les il·lusions.