El silenci dels dits

Horror vacui és una expressió llatina que vol dir “horror al buit”. L'origen és quasi filosòfic, es refereix a la matèria, que té “horror” als espais buits i tendeix a omplir-los. La història de l'art parla d'horror vacui per referir-se a algunes tendències artístiques i pictòriques que farceixen una peça amb figures i dibuixos sense deixar racons buits. Però horror vacui ha pres un sentit més psicològic, el de l'angoixa, la por de la soledat, el neguit de l'escriptor davant d'un full en blanc, la basarda del silenci...

Són propis dels nostres dies la por al silenci, el desassossec que produeix estar sense ràdio ni televisió ni mòbil ni cap altre aparell que emeti sons. Això s'amplia a gran velocitat. Ja no és el so o fins i tot el soroll allò que es troba a faltar, sinó tenir un gadget electrònic a mà. Cada vegada hi ha més persones enganxades al mòbil, a l'Ipod, a l'Ipad, al portàtil, a l'ordinador... Per no res, per la necessitat de tenir les mans entretingudes tocant botons i mirant pantalletes. L'horror vacui no és solament tenir les mans buides, sinó, sobretot, tenir els dits desocupats.

Creix el nombre de persones que tenen una síndrome d'abstinència quan estan desconnectades. Són les que envien i reben missatges mentre parlen amb tu i al mateix temps estan pendents del Facebook i del Twitter, obren pàgines web compulsivament... Si els adults es comporten així, què no faran els joves i els adolescents! I els pàrvuls, perquè els nens ja neixen amb els dits convertits en xips. Per això s'entén que un dels càstigs més eficaços que tenen els pares i els educadors és l'amenaça de confiscar el mòbil o el videojoc... durant uns dies, no fos cas que es traumatitzessin. La situació serà cada vegada més insostenible perquè les noves generacions recuperen l'habilitat de l'homo faber i quasi només s'expressen amb les mans, especialment amb el dit gros, que pràcticament és un ens autònom amb cervell propi.