Persecució

La persecució del català busca sempre el mateix objectiu, però va canviant de disfressa segons el moment. Recorden quin era fa uns anys el gran argument dels perseguidors del català sota la capa de la defensa del bilingüisme? Que un dels drets humans fonamentals era rebre l'ensenyament en la llengua materna. Això va ser abans de l'allau migratòria. Quan els nens i les nenes, per exemple, de llengua amaziga ja representaven prou massa crítica, van canviar el discurs de manera subreptícia. Llavors el que s'havia de garantir era l'educació en una de les dues llengües cooficials. Així de ràpidament s'obliden alguns de defensar els drets humans. N'hi ha prou que portin la contrària als seus propòsits.

Una altra disfressa molt utilitzada és la de la llibertat. S'ha de deixar que les famílies triïn lliurement la llengua de l'educació. I així crearíem una doble xarxa escolar. No utilitzaré l'argument del desgavell organitzatiu que tindríem els primers anys, sinó que la xarxa seria inútil per aconseguir el teòric objectiu del bilingüisme i, en canvi, perjudicaria la cohesió.

Perquè, a veure, si es tracta de garantir una Catalunya bilingüe, que no pateixin: tots els catalanoparlants ho som, de bilingües. Ara, no sé si tots els hispanoparlants que hi ha a Catalunya poden dir el mateix. Els defensors del bilingüisme, per què no s'ho miren, primer, això dels espanyols que no parlen ni un borrall de català, abans de preocupar-se tant per l'idioma dels catalanoparlants? Potser així aconseguirien que algú, més enllà d'uns quants polítics, se'ls prengués seriosament.