El valor de la música

Del malaguanyat Edward Said, intel·lectual humanista, Daniel Barenboim, que hi va compartir la gran aventura de reunir joves intèrprets palestins i jueus a l'orquestra West-Eastern Divan, va escriure a propòsit dels seus textos sobre música: “El seu viatge a través d'aquest món es va produir en una època en què el valor de la música en la societat començava a entrar en declivi. La humanitat de la música, el valor de la contemplació i del pensament musicals, i la transcendència de la idea expressada mitjançant el so són conceptes que continuen decaient en el món modern. La música ha quedat aïllada d'altres àmbits de la vida”. Aquest és un fragment del pròleg que Barenboim va escriure per al volum Music at the Limits (n'hi ha traducció al castellà publicada per Debate) que reuneix assaigs i articles sobre música escrits per Said des de principis dels anys 70 fins al 2003, l'any que va morir. Hi ha pàgines impagables, com ara les dedicades a Glenn Gould, però si ara faig present aquest meravellós llibre és per l'article “Pompa i circumstància (a propòsit dels festivals de música)”, publicat originàriament a The Nation el 30 d'agost del 1986. Fa, doncs, vint-i-cinc estius, durant els quals encara han proliferat més aquests festivals en un món en què el valor de la música és en declivi. Una paradoxa? Said no ho creia així, i deia que, com a atraccions comercials i turístiques, aquests festivals, amb poques excepcions, han debilitat encara més la vida musical. “Hi ha tants festivals d'estiu que semblen haver-se desestimat els criteris estètics”, afirma Said, que parla de la subordinació d'aquests festivals a l'esdeveniment, del seu tradicionalisme, de la repetició dels programes dels concerts d'hivern a un preu més elevat, de l'actitud poc concentrada d'un públic de vacances. Però sí que hi ha d'excepcions. O almenys és el que sovint sento quan assisteixo al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, on encara la música sembla que es viu amb fervor i sentit. Vull imaginar que li hauria agradat a Edward Said.