Aliments

Amb l'alimentació passa un fet similar que amb la sanitat. Mai en tota la història de la humanitat hem disfrutat d'una seguretat sanitària com ara. Els nivells de mortalitat han caigut al mínim i la nostra esperança de vida ha crescut fins a un límit inesperable fa només un segle. I, en canvi, a alguns sempre els queda la sensació que el servei és un desastre. Per sort, i com a mínim, no diuen allò que el servei era molt millor abans.

Amb els aliments passa un fet semblant. Hi ha una xarxa de seguretat prou gran, tot i que millorable, com ho demostren alguns episodis recents. Però, tot i amb això, sempre estem disposats a caure en el pànic davant la més mínima alerta. Recordin el cas de l'E. coli, que presumptament era als cogombres espanyols, després a la soja alemanya i finalment en unes llavors egípcies. Vist des de lluny pot fer riure, però és que el vodevil ha costat un cabàs de diners i ha arruïnat molta gent.

No crec que aquest gust per l'alarmisme tingui solució immediata. Per descomptat, i abans que a algú se li acudeixi, no s'arregla amb cap assignatura a cap escola. Recordin que després dels cogombres va saltar l'advertència sobre la tonyina vermella i les gambes; però abans hi va haver actuacions de les autoritats per porcs contaminats amb dioxines a Irlanda i Alemanya. I abans, encara, vam tenir el cas de les vaques boges i el de la llet contaminada amb melamina, a la Xina.

Les autoritats europees reben cada any unes sis-centes alertes alimentàries. Només en transcendeixen algunes. S'imaginen què seria menjar a Europa si les coneguéssim totes?