Espanyolitis

Espanya té un problema amb la identitat. Se la busca i no se la troba. Conserva al moll de l'os el vell somni imperial, conqueridor, uniformitzant. L'aspiració eterna d'unitat, de superioritat s'estavella cada dia contra el mur de la realitat; per això els catalans caiem tan bé allà. Espanya només pot ser una, grande y libre, perquè Espanya necessita imposar sentiments i banderes. Cada dia. Espanya s'entesta a veure's com una pàtria, quan el seu escut en contempla almenys quatre de diferents. I qui té dues pàtries? Ningú. Hi ha només dos països al món que obliguen per llei a competir amb la selecció esportiva i un és Espanya. Si corres en moto i puges al podi, o portes la rojigualda o perilla el patrocinador; si jugues a futbol i se t'acudeix agafar la bandera d'Astúries ve un xusquero i te l'arrenca del coll. Oprimir per existir, quina condemna!