A la tres
Massa tard, contra la fam
Mentre les agències de qualificació ens diuen quan ens hem de preocupar i quan ens podem relaxar, un cop més hem demostrat que els països desenvolupats només deixem de mirar-nos el melic quan ens mostren imatges de negrets famèlics al telenotícies.
Sembla com si la sequera de la Banya d'Àfrica s'hagués produït d'avui per demà, com si d'un tsunami es tractés. Doncs no. El sistema d'alerta primerenca contra la fam, establert després del desastre a Etiòpia el 1985, va començar a alertar d'una catàstrofe humanitària imminent a Somàlia el mes de novembre de 2010. No és pas una qüestió d'opinions; actualment la fam està clarament definida pels organismes internacionals: 30 per cent dels nens desnodrits, 20 per cent de la població sense aliments i una taxa diària de morts de 2 per 10.000 adults i 4 per 10.000 infants.
El drama era evident i les alertes, continuades des de feia mesos. L'emergència, però, no es va declarar fins el mes de juliol, quan les ONG van aconseguir colar imatges de negrets en els telenotícies, vuit mesos després de la primera alerta. Es veu que estàvem massa ocupats amb la prima de risc dels nostres bons davant dels alemanys.
La resposta dels països rics ha estat penible. El Brasil ha donat més diners que Alemanya i França... juntes! Espanya ha enviat uns ridículs 25 milions d'euros. Itàlia ha contribuït amb... zero. “És una vergonya destinar 3.000 milions a rescatar un banc [en referència a la CAM] i només 25 milions a desastres com aquest”, es lamentava dies enrere el líder d'una ONG espanyola. Es pot dir més alt, però no més clar.
