Ritual complert

Com que més que no pas desritualitzada, la nostra és una època de rituals desplaçats (vegeu Martine
Segalen, Rites et rituels contemporaines, 1998), importa, arribats
que som a l'estiu, i en nom del concepte aquest prou relatiu del tan
esbombat estrès, d'emprendre el
vol uns quants dies.

Una vegada més, indefectiblement, s'imposa la crida del nord.
El nord aquell on, per assajar novament amb el poeta el seu càntic
en el temple, la gent hi és efectivament més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

La nosa al mig per pervenir-hi és
la d'aquell país genocida que ha reduït un seu veí meridional a trist parc temàtic anomenat Village catalan. Si l'anada amunt (el 23 de juliol) fa pensar, davant la corrua interminable i pràcticament immobilitzada
de vehicles que tiren avall, en el relat de Julio Cortázar La autopista del Sur, la tornada (el 5 d'agost) fa reviure quasi en pròpia pell l'aparatós accident reportat per Josep Pla en una
de les seves Notes del capvesprol (OC, 35, 562-563).

Tot i que breu, l'estada en terra amiga prou que s'ho val. Immersió lingüística i cultural en la Heimat adoptiva, sense interferències bàrbares d'ocupants enquistats ni de passavolants despistats! Fusió amb la natura dels boscos profunds i delectança en l'oferta artística dels museus; adquisició d'uns quants llibres, entre altres la versió evangèlica anotada del que ho és per antonomàsia; libacions i gastronomia genuïnes, sense concessions a cap cuisine.

Tot plegat no priva que, a l'obligat retorn, la referència literària inexcusable sigui un cop més del vell Horaci: “Per què canviem les nostres terres per unes d'escalfades per un altre sol? Qui, exiliant-se de la seva
pàtria, ha fugit també d'ell mateix?” (Odes, II, 16, 18-21).

Doncs, ni canvi ni fugida: només ritual complert.