Universitat

Fa una trentena d'anys va fer fortuna entre nosaltres un titular: “La universitat, fàbrica d'aturats.” Era l'època en què sovintejaven els reportatges en els quals apareixien biòlegs que treballaven de missatgers o arquitectes que feien d'escombriaires. Eren un aparador. Molt efectista, però radicalment fals, per poc que examinin no només una sèrie estadística d'aquells anys, sinó també la realitat. Un fet diferent és que tots els titulats universitaris treballin en aquella feina per a la qual s'han preparat, o que n'exerceixin una altra per a la qual no calia haver estudiat tant, que d'aquests també n'hi ha. Però el fet general és que, ara per ara, amb una bona formació augmenten les probabilitats de tenir feina.

S'ha escrit, i és cert globalment, que la taxa d'atur juvenil arriba al 40%. Però analitzat amb detall, resulta que entre els universitaris és del 8%, i això perquè vivim en una crisi –en anys anteriors havia estat del 3%–. És a dir, que, com ha passat en altres moments, quan Catalunya comenci a sortir de la crisi, els primers que trobaran feina seran els més ben formats. Hi ha qui assegura que la crisi és sempre un moment de canvi i d'oportunitat. Depèn de com es miri, però sí que hauria de ser un incentiu perquè molts joves anessin a les aules universitàries.

Si d'alguna cosa no he dubtat mai és que una Catalunya independent necessita gent molt ben formada. Gent que parli idiomes, que estigui oberta a totes les realitats i que sigui número 1 en la seva especialitat. La Catalunya del futur es construirà sobre el coneixement. La gesticulació sobra.