‘Ferragosto'

Deu haver-hi poques coses més tristes que una ciutat qualsevol el dia 15 d'agost. És una contradicció: un espai que ha estat pensat i fet per acollir vida i activitat, buit i aturat com si fos un decorat d'una pel·lícula de sèrie B que ha quedat arraconat en els estudis d'alguna gran productora de cinema. Hi ha una cosa encara més depriment, que a mi m'ha passat alguna vegada: que aquesta ciutat paralitzada a sota d'un sol de justícia sigui una ciutat que no coneixes. Com que el mes d'agost és una època en què se sol viatjar, és fàcil que passi. I com que estàs de vacances, també és fàcil que no estiguis pendent del calendari i no sàpigues exactament en quin dia vius. Aleshores arribes a qualsevol ciutat, amb el desig de visitar-la i amb la llista de monuments, places i restaurants que has confegit gràcies a les guies i a les recomanacions dels amics i, patapam, topes en sec amb el 15 d'agost. Tot tancat. La ciutat buida. Em va passar fa molts anys a Santander i més recentment a la ciutat siciliana de Messina.

I us puc dir que amb les ciutats passa al contrari que amb les famílies: totes les ciutats desgraciades –mortes– s'assemblen, i que Tolstoi em perdoni. Recordo aquella Piazza del Duomo de Messina deserta. Nosaltres movent-nos, incrèduls i vacil·lants, per aquell espai mort, donant voltes a la Fontana di Orione i contemplant, sense esma, l'impactant rellotge mecànic del campanar, ple de figures al·legòriques. I tot d'una, les campanades anuncien les dotze del migdia i la música omple el silenci de la ciutat buida. Les figures daurades comencen a moure's i nosaltres ens mirem, preguntant-nos els uns als altres si és un somni surrealista o estem desperts, a la ciutat de Messina, el dia 15 d'agost. Els italians en diuen ferragosto. La paraula, ho sé, deriva del llatí feriae Augusti i, és adir, les Festes d'August, i es relaciona amb el final de la feina al camp... però no em direu que, pels catalans, la sonoritat de la paraula ens fa pensar en aquestes ciutats apàtiques, doblegades per les altes temperatures i per una xafogor insidiosa. Ferragosto: un dia farragós. A Catalunya, del 15 d'agost en diem –encara en diem així, no?– la Mare de Déu d'Agost i a molts pobles és festa major. Com en el cas italià (abans que l'Església catòlica la fes seva) la festa té a veure amb l'alegria dels pagesos per la sega, perquè el blat ja era al sac, i ben lligat.