No t'ho sabria dir amb paraules

Tenir la capacitat de parlar no té gaire res a veure amb dir el que es pensa. A Catalunya, molts catalans amaguen que voten el PP; a Espanya, molts espanyols diuen que estimen Catalunya; a tots els llocs que conec, quan preguntes a la gent com va, la gent acostuma a dir que va fent. Com en Met de Ribes, que no sabia nedar, que va caure al riu i que deia que anava fent mentre s'ofegava. Amb el sexe, la cosa és més complicada. Portes enfora, tothom calla, esquiva el tema, i quan no el pot esquivar diu que està satisfet. Portes endins, tothom apaga el llum i prova d'agafar el son, mentre també calla, continua esquivant el tema i continua fent creure que està satisfet. Però, quan se'n parla entre amigues o amics, la cosa canvia. Llavors, alguns cops fins i tot n'hi ha que es queixen. Però, com que avui hi ha possibles rivals en comptes d'amigues o amics, i com que avui tots sabem que l'amistat no acostuma a excloure la vanitat o l'enveja, generalment ningú no té gaires possibilitats de queixar-se. De tant en tant, però, en un sopar de final de curs o de companys i companyes de feina, algú que vol semblar atrevit treu el tema. Llavors, tots diem que estem a favor de les relacions sexuals lliures, de les aventures imprevistes i de deixar pas a la seducció i al desig. El resultat? Si el sopar és de final de curs, nois i noies es distreuen aviat, a vegades amb la Black Berry. Si el sopar és de feina, els homes acaben parlant de futbol i les dones, del que molts homes diuen que són les seves coses, perquè, moltes vegades també, no sabrien dir de què parlen. I l'espavilat que ha tret el tema té una mica més de bon concepte d'ell mateix. Li deu passar com a molts d'aquells catalans que amaguen que voten el PP o com a molts d'aquells espanyols que ens estimen tant com el vedell a la vaca.