El capteniment d'Esquerra
És difícil iniciar un procés de recuperació política quan el consens només és una figura retòrica. Pocs i malavinguts, pot pensar l'eventual elector, quan contempla l'espectacle d'Esquerra, descol·locada davant una agenda que els agafa a contrapeu, sense direcció i amb un líder virtual que vol manar abans de rebre la tiara. A més, la caiguda en picat des de les eleccions autonòmiques, confirmada a les municipals, no sembla haver tocat fons, i hi ha el sentiment que les futures eleccions generals encara poden ser més doloroses, quan el guarisme de 0/1 diputat forma part de les converses més íntimes.
És lluny la tirada electoral de Carod-Rovira, un personatge carismàtic que, malgrat els múltiples errors, tingué l'encert d'interpretar el seny i la rauxa d'un percentatge important dels catalans, si bé conduí el partit a la contradicció de fer-hi viure en harmonia la doble ànima independentista i d'esquerres. Puigcercós i Ridao mataren el pare però no pogueren mantenir l'herència, quan el projecte independentista s'esmicolà, víctima dels personalismes inconfessos i d'actituds maldestres. En el pendent, Oriol Junqueras és l'elegit per salvar els mobles, quan els antiquaris ja n'han fet saca i poca cosa en queda. En el penúltim acte, Joan Ridao i Oriol Junqueras mantenen una pugna desconcertant, quan anar a representar Esquerra a Madrid pot evidenciar encara més les vergonyes d'un projecte que fa aigües. Recuperar la trempera del partit republicà és una empresa de titans i les lluites internes –la sensació de lluites internes– no ajuden gens a cohesionar els militants ni a donar confiança als votants.
L'orfandat del votant d'Esquerra és palesa, perdut el referent que la suportava. Sense confiar en els grupuscles que, com a bolets, han sorgit al seu entorn, només pot veure el vigor convergent o la numantina resistència ecosocialista com a possibles direccions del seu vot, quan uns i altres mantenen una certa sensibilitat independentista. I, encara, es pot valorar l'alternatiu plantejament de les CUP, preparades per recollir les despulles del republicanisme més d'esquerres.
Davant Esquerra hi ha un futur amb massa interrogants i l'històric partit haurà de fer mans i mànigues per sortir del pou, un forat molt profund que fa dubtar si Oriol Junqueras tindrà força i suports per imposar-se al repte.
