‘The Economist' i Catalunya
Vaig aprendre anglès per poder llegir The Economist. No és veritat del tot, però sí una manera d'expressar la meva admiració i el meu respecte per aquest setmanari britànic, que parla d'economia però també de política, de cultura i de llibres. Els articles no van mai signats, perquè en la seva redacció hi han intervingut diferents responsables de la revista i cadascú d'ells hi ha deixat rastre. Dit d'una altra manera: els responsables de l'edició són els redactors en forma d'equip. El corresponsal a Berlín, per exemple, escriu cada setmana un article sobre la situació alemanya i el fa arribar a Londres. Tant pot ser que vagi directament a l'arxiu, com que segueixi un procés de repassada i correcció, que donarà com a resultat l'article que es publicarà, que potser només agafa un parell d'idees de l'escrit original.
L'equip de redacció de The Economist no entén el sentit nacional de molts catalans, en el sentit que li donem els ciutadans d'aquest país. Són demòcrates com el que més i respecten totes les opinions, però la consciència d'una comunitat pròpia, al marge de l'espanyola-castellana, també queda al marge de la seva manera de pensar. No són gens favorables a la monarquia britànica i no se n'amaguen. Si els escocesos votessin majoritàriament a favor de la independència l'acceptarien, però no l'entendrien, com tampoc entenen el que aquí en diem sobiranisme. Defensen el dret a decidir, però no fan gaire cas dels que demanen més autogovern o la independència, si estan integrats en un dels estats de l'Europa occidental. Els corresponsals a Espanya de The Economist resideixen a Madrid i vénen a Barcelona sovint, però l'ambient de la capital d'Espanya juga en contra nostra.
La setmana passada, tal com va informar aquest diari, The Economist feia una dura crítica de la política econòmica del govern del PSOE, de la del PP i del dèficit previst pel govern nacionalista a la Generalitat de Catalunya. Expliquen que l'economia catalana és tan gran com la de Portugal, però no recorden que fa uns segles Portugal i Catalunya van lluitar contra la corona de Castella.
Portugal va guanyar i Catalunya va perdre. Els historiadors britànics entenen molt bé el nacionalisme català, però els periodistes de The Economist pertanyen a una cultura, molt estesa a Europa, que no considera correcte parlar d'identitat nacional, quan fa falta més sentit de la unitat. Això sí, Gran Bretanya no pertany a la zona euro, perquè no volen renunciar a la seva estimada lliura.
Dic tot això per recordar que els catalans, que som europeistes des de molt abans que ho fossin la resta de ciutadans de l'Estat, tenim i tindrem problemes a l'hora de fer entendre la nostra manera de pensar als estimats amics de la resta del continent. Potser no tant als escocesos i flamencs, però aquests no pesen gaire en el conjunt. I Catalunya no es pot convertir en una altra Andorra, per descomptat. Fa falta molta pedagogia, començant per nosaltres mateixos i acabant amb els periodistes de The Economist.
