La visita papal

La llarga llista d'actes que el papa Benet XVI presidirà a Madrid, i que han convocat a la capital del regne centenars de milers de joves, i no tan joves, d'arreu del món, tenen defensors a ultrança i antagonistes furibunds. Fullejant, per exemple, els diaris madrilenys, ens podem adonar que aquestes dues actituds tenen un fidel reflex en les pàgines d'aitals rotatius. Així, mentre l'Abc i La Razón s'adhereixen fervorosament a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), El País se'n mostra més aviat distant, i el Público opta ja directament per qüestionar-la i criticar-la. Un dels temes que, sembla, serà tractat pel sant pare és la progressiva implantació del fenomen dit laïcisme en la nostra societat: la pèrdua del sentiment religiós va deixant pas a una manera de viure secular que és acceptada per un ampli sector de la ciutadania. Aquest canvi pacífic –laic no és sinònim d'antireligiós– de manera de ser preocupa no només les altes instàncies vaticanes sinó també alguns catòlics espanyols adscrits a la línia dura de l'Església. El columnista de l'Abc Juan Manuel de Prada blasmava, en un dels seus escrits, contra la llibertat religiosa perquè gràcies a ella podien ser adorats els falsos déus. I ahir mateix, en un extens article a la plana 3, arremetia contra els ateus, els “indignats” i contra tots els que han interposat el seu però a la visita del papa Ratzinger, amb inquisitorial indignació. Penso que la JMJ es mereix el màxim respecte, perquè aplega persones de totes les ètnies i condicions socials al voltant de qui representa tot allò en què creuen, i els aplega de manera civilitzada, alegre i amb un elevat grau de germanor, i això, avui dia, és tan admirable com necessari. Que es calmin els detractors i els defensors de l'esdeveniment, perquè ens trobem davant l'esclat d'una multitudinària i apoteòsica catarsi. En una època de disbauxa econòmica, de profund malestar per les cruels retallades socials que s'acarnissen amb els més desvalguts, en una època d'inhumà materialisme, en què sembla que només els diners poden salvar el món, que centenars de milers de persones se sentin transfigurades per una indescriptible pau interior, ho trobo fantàstic.