Gaddafi

Keops i Ramsès II devien ser uns dèspotes consumats quan van regnar, però en el moment que els van embalsamar van deixar de fer mal. En el teu cas, sembla que vulguis desafiar les lleis de la naturalesa, i mentre el teu cos pateix un inexorable procés de momificació en vida, vas endurint la teva ràbia proverbial. Tothom s'ensumava que eres dels que voldrien morir matant. Ara ja ens ha quedat clar.

Has animat la població, Muammar al-Gaddafi, a armar-se per lluitar contra els traïdors a tot el país. És una pensada genial, tot i que arriba un pèl tard. Fa més de mig any que els teus súbdits estan fent precisament això, amb el petit detall que ho fan en contra teu, lluitant contra els teus mercenaris i els teus soldats professionals. A mesura que s'acosten al teu palau, tu et vas refugiant en la retòrica de sempre, la del poble que planta cara a Occident i que defensa de manera espontània la teva revolució verda.

Si realment vols passar a la posteritat, el millor que pots fer és deixar de provocar morts amb paraules que ningú ja no escolta. Mira, un consell de franc: permet que culmini amb èxit el teu procés de momificació, que et posin dins un sarcòfag dels bons i que et tanquin en alguna residència mausoleu. Que omplin l'estança d'una pila de tresors, que la segellin i la sepultin sota les dunes, i ja està. Quan arribin els opositors, si volen, que profanin la tomba. O encara millor, que l'oblidin perquè un dia hi ensopegui un arqueòleg i organitzi un museu espaterrant amb tot plegat. De res.