Obert

Badalona aquest estiu. Les oficines del consistori dedicades a l'atur no han fet vacances. Sentit comú, dirà qualsevol lector que rumiï amb normalitat. Treballar a l'estiu em porta a la meva primera feina: al carrer de Mar, en un establiment molt a prop de la botiga que, des de sempre, més m'ha agradat: can Boter. La mare dirà que menteixo, que la meva preferida era la pastisseria Viñas, pot ser. Vaig treballar aquell estiu. Era un adolescent i feia de tot, en un entorn ordenat i fresc. El farmacèutic era un home savi, amable amb la meva inexperiència i pacient amb les precipitacions. La seva bata blanca, neta i polida, junt amb el seu rostre ample de mirada intel·ligent i somriure precari, m'han acompanyat al llarg de la meva vida. En aquell establiment vaig conèixer la discreció. Una dona rossa i ben plantada va entrar, en un moment que jo estava sol i em va demanar un preparat de Yohimbina de la casa Merck; jo sabia perquè es feia servir –un mena de Viagra– i em vaig posar més vermell que un perdigot. Vaig córrer a buscar el farmacèutic, quan les cames m'ho van permetre i després d'atendre a la dama, va dir-me: “Les coses no són mai el que semblen, sinó el que un s'imagina.” En aquella botiga, a la part de dalt, on hi havia el magatzem, s'amuntegaven exemplars del National Geographic; revista que m'ensenyà a imaginar i respectar el món. Moltes gràcies, senyor Surroca.