Temps de canvis

Henry Ford va inaugurar el 1928 a Dearborn, Michigan, la fàbrica de River Rouge, la més gran de la companyia, amb 100.000 obrers, 1,4 milions de metres quadrats de planta, 160 quilòmetres de línies fèrries internes i moll propi. Avui és una ombra de l'esplendor passada. Hi treballen nomes 6.000 empleats, i el pitjor de tot és que continua sent la planta més gran de la Ford Motor Company. I l'acereria local ara pertany a una empresa russa.

Els britànics van inventar el ferrocarril i van exportar la seva tecnologia al món. A Derby, unes magnífiques instal·lacions que encara mantenen amb orgull la seva herència victoriana han vist sortir màquines i vagons de tren des de mitjan segle XIX. Avui la fàbrica és propietat de la canadenca Bombardier, que acaba d'anunciar l'acomiadament de 1.400 treballadors. MG, Jaguar i Land-Rover, les últimes de les prestigioses marques britàniques d'automòbils, ja fa temps que són a mans xineses i índies.

L'empresa minera més gran del món és brasilera. El primer productor mundial de televisors és coreà. El major fabricant de llaminadures del món és argentí. El món està canviant. Un altre cop. Els països rics que s'havien tornat pobres sembla que tornaran a ser rics. I viceversa. La llei del pèndol sembla implacable. Un dels bancs més grans del món, l'HSBC, ha comunicat que eliminarà 30.000 llocs de treball als EUA i a Europa, però contractarà 15.000 nous empleats a mercats emergents com ara el Brasil, l'Índia i Hong Kong. És possible que els nostres fills tornin a fer el mateix camí d'emigració que els nostres avis.