Fàrmacs

Durant un temps, i encara avui dia, van fer fortuna les pel·lícules i les novel·les en les quals la dolenta de la trama era una empresa farmacèutica. El lloc comú més utilitzat era que els seus directius creaven una nova malaltia (com si per això calgués esforçar-se gaire) per vendre després la vacuna o el remei. Com a historieta per passar el temps, o com a metàfora del que està passant amb el deute públic europeu, val; però el pitjor és que n'hi ha que tot això s'ho creuen.

Ho dic perquè sembla que alguns dels que es pensen que la indústria farmacèutica és intrínsecament malvada manen al govern espanyol. Ara confien a estalviar-se molts diners obligant a receptar medicaments genèrics. És a dir, fàrmacs que no tenen nom comercial, que contenen el principi actiu i que són sensiblement més barats perquè estan lliures de la patent. Aquest rampell, que tindrà els mateixos pobres resultats que altres intents anteriors de retallar en farmàcia, té implicacions. La primera, que sembla que el govern espanyol sàpiga millor que els metges allò que convé al malalt. La segona, que impedeix receptar productes per als quals encara no hi ha genèrics perquè estan protegits per una patent. La tercera, que escanya les ja prou escanyades farmàcies.

Però el pitjor de tot és que les farmacèutiques són empreses com les altres: necessiten guanyar diners per mantenir-se i per investigar. Posar un medicament al mercat, i encara més amb els controls actuals, és car. Si no hi ha diners, no hi ha investigació, ni tampoc nous fàrmacs. Qui investigarà? Leire Pajín?