Vells canvis en l'estiueig

Hi ha dos llibres, nascuts de tesis doctorals, que ens mostren amb solvència com era l'oci de la classe mitjana que transformava Catalunya els anys 20 i 30 del segle XX. L'un, editat per Llibres de l'Índex el 1993, és de Joan Manuel Tresserras. Es titula D'ací i d'allà. Aparador de la modernitat (1918-1936). L'altre, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans el 2006, és de Carles Singla Casellas. Es titula Mirador (1929-1937). Un model de periòdic al servei d'una idea de país.

Són obres fonamentals de les quals altres escriptors o periodistes hem pouat dades i suggeriments per a articles i llibres. És just i honrat dir-ho, com també ho és recomanar als lectors que hi estiguin interessats que vagin a aquestes fonts.

Tresserras i Singla han estat pioners de la investigació a fons de dues publicacions que contribuïren a canviar mentalitat i costums en els sectors socials més cultes i inquiets de la Catalunya d'entreguerres. Aquella revista i aquell setmanari promovien i alhora reflectien iniciatives d'un país que avançava en tots els àmbits. També en el del lleure i la seva manifestació cabdal de cada any: l'estiueig.

A mitjan segle XX la nostra gent constatà que l'estiueig, a més de convidar a la vida vegetativa, també afavoreix la vida creativa. Els periodistes d'abans de la guerra recomanaren descobrir paisatges, apreciar el patrimoni, llegir i escriure a l'ombra dels tendals o dels pins.

Ja feia anys que els grans referents intel·lectuals donaven exemple. Era el cas dels tres poetes més populars. Jacint Verdaguer dugué el seu dietari a la Pica d'Estats. Joan Maragall escriví a Caldetes i a Sant Joan de les Abadesses. Josep Maria de Sagarra ho féu a Espot i al Port de la Selva.

L'imaginari social relacionava també poesia amb sanatori a partir dels casos Salvat-Papasseit, Roselló-Porcel i Màrius Torres. Els dos grans periòdics de la modernitat alliçonaren la classe mitjana catalana en les virtuts formatives i creatives dels esplais de l'estiu, a més de les contemplatives, vegetatives i curatives.