Opinió

LA COLUMNA

Vells canvis en l'estiueig

Hi ha dos llibres, nascuts de tesis doctorals, que ens mostren amb solvència com era l'oci de la classe mitjana que transformava Catalunya els anys 20 i 30 del segle XX. L'un, editat per Llibres de l'Índex el 1993, és de Joan Manuel Tresserras. Es titula D'ací i d'allà. Aparador de la modernitat (1918-1936). L'altre, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans el 2006, és de Carles Singla Casellas. Es titula Mirador (1929-1937). Un model de periòdic al servei d'una idea de país.

Són obres fonamentals de les quals altres escriptors o periodistes hem pouat dades i suggeriments per a articles i llibres. És just i honrat dir-ho, com també ho és recomanar als lectors que hi estiguin interessats que vagin a aquestes fonts.

Tresserras i Singla han estat pioners de la investigació a fons de dues publicacions que contribuïren a canviar mentalitat i costums en els sectors socials més cultes i inquiets de la Catalunya d'entreguerres. Aquella revista i aquell setmanari promovien i alhora reflectien iniciatives d'un país que avançava en tots els àmbits. També en el del lleure i la seva manifestació cabdal de cada any: l'estiueig.

A mitjan segle XX la nostra gent constatà que l'estiueig, a més de convidar a la vida vegetativa, també afavoreix la vida creativa. Els periodistes d'abans de la guerra recomanaren descobrir paisatges, apreciar el patrimoni, llegir i escriure a l'ombra dels tendals o dels pins.

Ja feia anys que els grans referents intel·lectuals donaven exemple. Era el cas dels tres poetes més populars. Jacint Verdaguer dugué el seu dietari a la Pica d'Estats. Joan Maragall escriví a Caldetes i a Sant Joan de les Abadesses. Josep Maria de Sagarra ho féu a Espot i al Port de la Selva.

L'imaginari social relacionava també poesia amb sanatori a partir dels casos Salvat-Papasseit, Roselló-Porcel i Màrius Torres. Els dos grans periòdics de la modernitat alliçonaren la classe mitjana catalana en les virtuts formatives i creatives dels esplais de l'estiu, a més de les contemplatives, vegetatives i curatives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.