L'endemà del dissabte

Voldria donar les gràcies als lectors que van corregir certs errors de l'últim article (que anava dels avalots anglesos). És del tot cert que no pas totes les persones matades per la policia britànica amb armes de foc són negres: de les 45 víctimes que hi ha hagut entre 1993 i el 2011 també hi havia un grapat de blancs. (Ja que hi som: al contrari del que assevera un lector, el brasiler De Menezes no hauria comptat com a blanc –de pell– per la policia, que té un codi específic, IC2, per designar les persones de faccions llatines). També se'm va acusar d'ingenuïtat per defendre un suposat multiculturalisme..

Doncs no, perquè no sabria definir aquest mot ja abusadíssim amb una mínima precisió. En tot cas, els avalots recents no eren, en absolut, un problema multicultural. La majoria d'origen afrocaribeny que hi va prendre part era culturalment anglesa, un fet admès fins pel grup ultradretà més visible, l'English Defence League, que concentra tot el seu odi, ja criptoracista, en els anglesos musulmans, els quals, per cert, destacaven per la seva absència gairebé total en els avalots; al contrari: de les quatre víctimes mortals, tres eren musulmans (el dimecres dia 10, el pare d'un d'ells va fer una crida a la pau aplaudida –i respectada– arreu del país).

Un país on ara hi ha un debat sobre els càstigs donats als amotinats detinguts (que inclouen una ambaixadora olímpica, la filla d'un milionari i un xef qualificat): el govern ha començat a privar-los dels subsidis de l'atur i de desallotjar les seves famílies –senceres– en cas que aquestes visquin en pisos de protecció oficial (una mesura que no s'aplica ni als pedòfils ni als assassins en sèrie). Aquesta no és pas la manera, afirma molta gent, d'evitar disturbis semblants en el futur. I això que les forces d'ordre públic de vegades són capaces d'encertar-la de ple: per exemple, a les ciutats costaneres –com ara Torquay–, com que el cap de setmana moltes noies s'emborratxen tant que cauen dels seus talons alts, la policia els regala espardenyes planes, de manera que puguin arribar a casa sanes i estàlvies. Una solució diguem-ne imaginativa. Tant de bo se'n trobés una altra per als problemes força més greus de criminalitat i classisme hermètic que encara porten cua al país sense estat que és Anglaterra.