Visca la fe (en les persones)!

Vaig ser escolà de la parròquia del meu poble uns quants anys de la meva infantesa. Després, amb prou feines he tornat a trepitjar una església si no ha estat per la missa del gall quan era la missa del gall, o per casaments, batejos o funerals (per això últim, massa vegades, dit sigui de pas). No puc dir que sigui un home de fe. No em puc considerar allò que se'n diu (o se'n deia) un catòlic no practicant. De tota manera, la fe, més enllà del fet religiós, com a concepte abstracte, vull dir, em sembla un valor molt interessant, prou profund per rebutjar-la amb arguments sovint tan fàcils com poc consistents. La fe, el concepte de fe, em sembla un valor molt vàlid per a la vida. Passa, però, que trobo molt complicat fer-ne una objectivació que permeti posar-la en pràctica si no és lligada al fet religiós, del qual ja he dit que me'n sento deslligat. Ja veig que em costa fer-me entendre, però és que no és una qüestió senzilla. La fe, vull dir, com a concepte, pot ser un valor positiu, si més no per fer de complement o de contrapès a la racionalitat més pura. És com allò que quan la matemàtica s'apropa més a l'abstracció acaba entrant en contacte amb la millor poesia, dues matèries que arran de terra considerem molt allunyades per no dir antitètiques. Respecto molt, doncs, la gent que te fe. Encara que sigui la fe catòlica que no em va impregnar en la meva infantesa. La fe que sigui. Però sobretot la fe en les persones, o la fe en un mateix.

Reflexiono sobre tot això en plena canícula tardana del mes d'agost quan segueixo les notícies que arriben de la visita del Sant Pare a Madrid. El que penso ho va sintetitzar @JordiPM en els 140 caràcters del Twitter: “Cansat de tants laïcistes que en realitat són antireligiosos i de tants religiosos que en realitat són antilaïcistes”. Em sento naïf dient-ho, però no pot ser que la discrepància es converteixi en confrontació. Totes les parts tenen raons comprensibles, però no se les han de llançar pel cap; per què tanta mala bava amb les desqualificacions? Amb les visites del Papa a Madrid, a Barcelona o a on sigui s'hi pot estar en contra, fins i tot per raons econòmiques, però igual com no a tothom li agraden els desplegaments per uns jocs olímpics, un congrés de telefonia mòbil o els carrers tallats per una manifestació o una cursa popular. I tot i això, no voldria perdre la fe, si és que és fe, en les persones.