Amic libi

Escric aquestes ratlles i veig que els insurgents esteu entrant als carrers de Trípoli. No sé quant trigareu a fer fora el dictador Gaddafi, però vaja, espero que no calgui gaire temps i, sobretot, no gaire sang. Entenc l'exaltació que deus estar sentint, després de tanta lluita, de tant esforç, de tant patiment. I comparteixo la teva emoció, des d'aquí a l'altra riba del mar nostre, a punt de veure partir un dels pallassos més monstruosos del nostre temps.

El Despuntar de la Sirena, heu anomenat aquesta operació militar, que voleu que sigui la darrera. Es veu que a Líbia, la capital és coneguda amb el sobrenom de la Sirena, i d'aquí aquesta etiqueta poètica per a una incursió que podria no ser-ho gens. Amb una mica de sort, el coronel entendrà que allargar l'agonia pot complicar les seves possibilitats de fugir a temps, i us facilitarà la feina. Amb una mica de sort, la sirena podrà despertar aviat i en calma.

No puc fer gaire res per a tu, amic de Líbia, més enllà d'entendre't, dir que et tinc present als pensaments i explicar-ho a tothom que em vulgui llegir. La teva victòria serà la meva victòria, els teus entrebancs seran els meus, la teva il·lusió serà la meva. Més tard vindran les decepcions i els tràngols de tot color, sí. Però ningú no et traurà aquests aires escampats i generosos, aquest vent alegre i jove de tot despertar del poble. Prepara't per viure a fons, respira i omple't els pulmons. Aquí ens arribarà la teva fragància vital, ens passarà entre els dits i et desitjarem el millor.