I la despesa militar?

Ja fa temps que s'ha acabat la disbauxa. Dia sí, dia també, ens expliquen que hem estat molts anys vivint per sobre de les nostres possibilitats, i que ara toca ajustar-nos el cinturó. Aleshores congelem les pensions, tanquem sales d'operacions, suspenem obres públiques, eliminem ambulàncies, retallem en educació i serveis socials en general. Ara bé, i la despesa militar? No és a l'agenda de cap partit? Ja puc entendre que no en parlin el PP i el PSOE, que hi ha temes sacrosants que no s'atreveixen a tocar, però i el govern català? Com és que no reclama una reducció del pressupost de defensa quan la ministra Salgado li exigeix noves retallades?

L'Estat maquilla les xifres dispersant aquests diners en diferents conceptes i ministeris. Així, trobem despesa militar disfressada de cooperació internacional o R+D. Segons l'Institut de Recerca per a la Pau d'Estocolm, però, la despesa militar espanyola supera els 11.000 milions d'euros, amb un increment de més del 30 per cent entre el 2000 i el 2010. Poc més del 10 per cent d'aquests diners serien suficients per evitar la congelació de les pensions. A més a més, Espanya paga interessos per un deute de més de 25.000 milions per la compra d'armament a crèdit entre 2003 i 2010. Tinguem clar que part del dèficit fiscal català es fa servir per comprar armes.

Per tot plegat, fa basarda sentir la ministra Chacón anunciant, el passat 29 de juliol, la compra de cinc vaixells per valor de 740 milions d'euros. I ningú no va dir ni piu. Atado y bien atado. Jo sóc molt fan de Pepe Figueres, el president costa-riqueny fill de catalans que va abolir l'exèrcit el 1949.