Xaaaaaf!

A les telenovel·les, la Bíblia és l'escrit que conté els trets més importants de la història, els personatges principals, les puntes d'interès, els girs de la trama que han d'enganxar l'audiència... Se'n diu la Bíblia perquè ho té tot escrit i perquè, mai més ben dit, “va a missa” i en teoria no se'n pot canviar res. I en canvi, no cal dir-ho, de la Bíblia original a la història que surt en pantalla acaba havent-hi diferències importants, i està bé que hi siguin, perquè entossudir-se a no canviar les coses quan cal canviar-les per a bé és de pobres d'esperit. El cert és que en aquesta vida tot pot canviar, no hi ha res inamovible, tret de la mort, és clar, i la vida mateix és en essència canvi: la gent que més se'n surt, diuen, és de fet la que sap adaptar-se a la realitat canviant que l'envolta. I si un es pot divorciar, fer-se apòstata o canviar de sexe ja es veia clarament que quan demanàvem canviar la Constitució i ens deien que era complicadíssim, vaja, impossible, i que ens ho traguéssim del cap, ens estaven fent combregar amb rodes de molí. Ah! com se'ls veu el llautó! Perquè ara resulta que sí que es pot canviar, ho faran en un tres i no res, i no tindran ni la decència de consultar-nos en referèndum. Visca la democràcia! Es posen d'acord els dos grans partits espanyols, el de l'esquerra i el de la dreta, sense fer cap fàstic i, d'aquesta unió, està clar que Catalunya hi sortirà perdent. No cal ser gaire llest per entendre que, inevitablement, amb aquest petit canvi a la Constitució, que té un caire econòmic i es disfressa de crisi, per al qual no cal consultar ningú, perquè tot s'ho fan ells, el govern del nostre país hi patirà l'autogovern, perquè la llibertat –també i sobretot– és decidir com i en què ens gastem els nostres diners. Però no ens afligíssim pas! D'un gran mal sempre en surt un gran bé. La paciència dels catalans ja no és un sac foradat com ens deien, sinó un sac que peta i on ja no hi cap res més. El got comença a vessar. Un parell de gotes més, i ja està, xaf! caurà tota l'aigua per terra, caurem del cavall i acabaran de caure les benes que tapen els ulls dels qui encara no han vist del tot la llum.