El temps

“Should we talk about the weather? Should we talk about the government?”, cantava Michael Stipe amb els R.E.M. en una cançó de finals dels vuitanta. Perquè no només els catalans parlem del temps (en la seva accepció climatològica) i malparlem dels governs quan tenim una conversa d'ascensor, això és evident. I, darrerament, sembla haver-se instaurat un estat d'opinió favorable a considerar que és el nostre esport nacional, que som els Pau Gasol i els Messi de la conversació climatològica acientífica.

Potser és el fet que tinguem un clima mediterrani canviant i ben assortit, en comparació a altres zones del món més constants o avorrides. Potser sí que el temps ens entreté i fa que no tendim a enderrocar els fonaments del sistema financer i bancari actual (algú els ha vist mai, per cert, aquests fonaments?). Potser els nostres homes del temps són més carismàtics que els nostres actors.

Però, el cert és que, ai las, mai
plou a gust de tothom (perdó per la dita, sé que és d'articulista de tercera regional) i mentre el sector turístic entomava un juliol de penúries i lamentacions a la vora del mar el sector del cava es fregava les mans amb les pluges i la variació tèrmica entre
el dia i la nit i ara projecta una verema esplèndida en qualitat i quantitat. Perquè seguirem parlant del temps
i el món continuarà rodant i tornant
al Born.