Setembre

Ja no hi ha excuses. Arriba el setembre, i amb el mes 9, recomençar, repensar-se, reorientar, activar-se. Aquesta setmana ha estat la d'arrencada slow; i fins i tot i per a gaudi propi, la de redescobrir coses que m'agradarà compartir ara amb vosaltres.

La primera reconec que és onanista, estètica pura, però no per això buida de valor o valoracions. I és que encara que el cos em demani estar sempre alerta, cal donar-li, a ell i al cervell, moments de descompressió per al gaudi dels sentits, en aquest cas el de l'oïda (que per deformació professional tinc treballat, i en alguns casos fins i tot castigat). L'estiu m'ha llançat als braços del Delicatessen d'ICat FM, i he anat descobrint gràcies a l'Albert Puig que la qualitat no és per a masses; que el nostre no és un país petit pel que fa a creadores i creadors, i que les creacions no només són de fruïció melòdica, sinó que moltes de les propostes són d'una qualitat literària majúscula. És allò de “tenia ganes de dir-ho”, i com que no sempre hem d'estar amb la guàrdia alta, em permeto la llicència.

Ara va la segona, que fa tornar la cosa al to que se'm reclama, i que té més a veure amb l'inici del curs laboral: comença la Universitat Indignada. Des del primer dia he pensat que l'adjectivació del fenomen no hi fa justícia, pel to pejoratiu del mot. Però també és cert que a vegades per activar les consciències cal un toc d'atenció incòmode, i és aquí on la paraula compleix la seva funció.

Sovint ens queixem que determinades mobilitzacions i actituds no serveixen de res. Doncs ara que són propositius, que trobareu activitats per tots els barris de Barcelona, amb propostes alternatives als actuals models socioeconòmics, estaria bé poder compartir moments de coneixement, si voleu, selectiu. Hi trobareu el web si feu un Google amb el nom de la cosa. I no fa mal.