La vigència d'Heribert Barrera

Tres dècades després del pacte de la transició, els dos grans partits espanyols es posen d'acord per acomplir una reforma constitucional exprés seguint el dictat d'Alemanya per limitar el dèficit públic. Allò que durant dècades semblava impossible, tocar una sola coma de la Constitució espanyola, s'acabarà fent perquè Zapatero i Rajoy volen calmar Merkel al marge dels ciutadans. No entraré a valorar si la mesura serà o no efectiva, ni tan sols si és un suïcidi per a l'esquerra (han matat Keynes, diuen) o si la limitació del sostre de despesa té a veure amb l'esquerra-dreta o amb un nou atac a l'autogovern català.

La qüestió és que la Constitució es reforma sense anar a les urnes i que la decisió es pren a Madrid entre el president actual i el més que probable futur president. La ciutadania no serà consultada, i el paper dels partits catalans està sent ben galdós. CiU, incòmoda, fa un gest poc habitual en Duran. No votar. ERC i ICV han votat no, i Tardà proposa abandonar l'hemicicle quan s'aprovi. I els socialistes catalans han votat disciplinadament sí amb el mateix malestar que altres diputats del PSOE, gens dissimulat. El catalanisme ho té magre i ja veurem com se n'acaba sortint, mentre que l'independentisme –si estigués en més bona forma– es podria lluir davant de la situació.

El president Heribert Barrera va deixar dit abans de morir als 94 anys, amb una lucidesa envejable (si podeu, recupereu per internet l'entrevista del programa Savis de TV3), que una de les actuacions polítiques de les quals se sentia més orgullós era no haver votat la Constitució espanyola. El seu comiat ha coincidit precisament amb aquesta maniobra poc edificant del PSOE i el PP amb la carta magna espanyola. A Barrera i al seu partit, ERC, sempre els ha tocat anar contra corrent. Trenta anys després de no votar-la, la lliçó és un reconeixement a la coherència i valentia de l'ERC d'Heribert Barrera. La diferència és que ara el corrent comença a canviar a favor de l'independentisme.