N'Heribert Barrera

Amb no gaires anys més, som de la mateixa generació. Dels qui vam veure en Macià proclamant la República Catalana des del balcó de la Generalitat, sense que li fes nosa Sant Jordi just al clatell. En Barrera potser ho devia veure, als seus quinze anys, des de dintre mateix amb els homes de la diada. Ben bé al viu. Jo, que als meus onze anys ja era del Macià, ho recordo entre brandar de banderes, ficat en un racó qualsevol de la plaça.

Ho sé segur. Àdhuc fins als tripijocs d'avui tant per a en Barrera com per a mi, Catalunya és la d'En Macià. Mort ell, no tot foren glòries.

Aviso. No m'he llegit cap biografia del meu bon amic, no sé pas com va passar la guerra, però de cert que va conèixer les enyorances de l'exili mentre esdevenia un químic de debò. I ací m'aturo. No es va ficar a la política per poder fer bullir l'olla dels aprofitats.

No sé pas quan va tornar per ací. En els tremolins més o menys esperançats de la dita transición menava l'Esquerra però, més català que d'un partit, va presidir el Parlament. No cal pas remenar-ho més. Es va trobar amb la pitjor que li podia passar a un polític. Les solituds de l'ostracisme a casa mateix. I fou quan va donar la mesura de la seva grandesa.

Quan el vaig conèixer ja tenia la dignitat i el senyoriu d'un home serenament sol, sense ressentiments envers ningú. Ens vam entendre gairebé sense dir-nos res, per a mi fou una pau sentir-me a prop un home com ell.

Tenia la serenitat socràtica dels savi de bé sense els encarcaraments del fanàtic. Home de la terra, feia olor de campa humitejada per la pluja fina, amb un bon humor irònic, irònic a la grega. I, posat a triar-li una benaurança, li triaria la bonhomia amb aquell somriure de gairell, tan seu i amical.

Crec que Déu és un bon home i no gens esquifit. Crec que té les portes de casa prou amples per a Sòcrates, per al comissari Cacho, per a l'amic anarquista i per a tants i tants.

Amic Heribert, crec que t'has endut un bell ensurt trobant-te davant d'unes portes obertes, que no sabies. Des d'ací dalt, ajuda'm i espera'm.