L'aurora

Pels volts del 1714, a Europa, la música que estava de moda als salons dels nobles era la barroca, i els músics que tallaven el bacallà eren els Corelli, els Couperin, els Purcell i els Bach. A casa nostra, compositors com Cererols, Comes, Cabanilles i Valls creaven en forma de preludis, sonates i suites, amb els instruments de l'època, una música molt expressiva, que vam poder sentir l'altra nit a la petita església de Campllong, en la inauguració del Musicant, el cicle que hi té lloc cada estiu i que amb el títol de Música del país vol difondre el repertori musical català de tots els temps. Per a la inauguració els programadors van oferir, poca broma, música cortesana del temps de la Guerra de Successió, interpretada pel grup Vespres d'Arnadí, que està especialitzat en el repertori del barroc. De la mà dels músics, i amb l'ajuda d'una mínima i encertada teatralització, ens vam situar en aquella època marcada per un conflicte internacional que va afectar de ple Catalunya, vam recordar el context polític del moment i vam sentir la música italianitzada i afrancesada, estils que feien furor en aquells anys.

Com totes les guerres, la de Successió va ser terrible –els catalans hi vam perdre tots els nostres drets–. Però el cert és que alhora que es destruïa també es creava, i la força i talent d'aquells músics catalans ha perdurat fins a nosaltres. Les notes que sentíem l'altra nit a Campllong eren les mateixes que emocionaven fa tres-cents anys aquells homes i dones que veien, humiliats, capolats, com el seu món es perdia. Segur que devien pensar que allò s'acabava per sempre i que el poble català desapareixeria. Però s'equivocaven: encara hi som.

Pensant en la propera Diada em quedo amb la vitalitat de la música que van ser capaços de crear aquells músics catalans, una música que ha perdurat i que em fa tenir l'esperança que allò que és bell i lliure s'imposarà per sobre la derrota. Perquè la nit ja es va acabant i –segles abans ho va dir Homer– amb els seus dits de rosa, l'aurora és tota nostra.