L'afinament constitucional
Quan durant anys la notícia de l'estiu és que no hi havia notícia, enguany hem viscut la tensió d'un esglai permanent, sotmesos a l'esforç d'intentar entendre el que està passant al nostre entorn, en què els números no quadren i la societat del benestar sembla ferida de mort. A més, un llanguíssim període electoral, gens convencional i amb profunds canvis en els diversos governs afectats, alimenta un cert sentiment de provisionalitat, en què el que és vàlid avui no ho és demà. Encara, la convocatòria del 20-N augmenta les expectatives. Tot, un garbuix difícil de processar.
En aquest escenari del desconcert, la reforma constitucional no és un tema menor, quan es toca la suposada llei de lleis de l'Estat, un corpus legislatiu que durant anys s'havia dit que era intocable i que se sustentava en un ampli pacte polític i territorial que la convertia, deien, en un document exemplar. Tot ha de ser prou complicat, doncs, quan les circumstàncies obliguen a afinar el text constitucional i a corre-cuita socialistes i populars es posen d'acord en els ajustos, fins i tot sense creure-hi. L'eurodependència ha fet el miracle i Merkel ha demostrat fàcilment qui mana a la vella Europa. En pocs dies Zapatero i Rajoy han quadrat allò que durant 33 anys era inamovible i fins i tot han decidit l'aplicació de la via ràpida, aquella que estalvia el referèndum i així evita obrir la caixa de Pandora que podria remoure cel i terra. D'altra banda, es trenca el consens constitucional en renunciar al diàleg amb els grups minoritaris.
Sempre algú paga les misses i és evident que aquesta història significarà un retall a les atribucions autonòmiques, quan es reforça el poder decisori de l'estat en els temes d'ajust pressupostari. Europa aposta per estats forts i pel ferri control de nacions, regions i ajuntaments. El poder central per sobre de tot i, si cal, les obligatòries recomanacions de l'amic alemany, que tutelarà amics i coneguts.
Quan érem joves i innocents creiem que el nostre futur com a nació només tindria sortida en el context europeu. Joves i innocents, segur; ara resulta que és l'estat central el que surt reforçat,
a més de deixar clar que qui mana viu i governa a l'altre cantó dels Pirineus. Després, pararem l'altra galta.
