LA GALERIA
L'hostolenc més famós
“Els anem a buscar lluny, els herois, i els que tenim a casa no els coneixem”, és el comentari d'un assistent a la presentació del còmic El comte Despertaferro. El primer capità dels almogàvers, ara fa una setmana a Sant Feliu de Pallerols. Guillem Galceran de Cartellà (1230-1306) nasqué aquí, en aquest poble, fill d'Arnau de Cartellà i d'Ermessenda, senyora d'Hostoles. Personatge de vida prodigiosa que depassa llargament el marc del seu castell (entre Sant Feliu i les Planes), fou senyor feudal de pagesos de remença a la vall, va ser empresonat diverses vegades i excomunicat pel bisbe de Girona, va estar al front de la temuda Companyia d'Almogàvers, participà en la conquesta de Sicília, lluità contra el papa Martí IV, fou ambaixador davant el rei Sanç de Castella, comte de Catanzaro, governador de Calàbria, serví quatre reis (Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II) i es convertí en el mediador dels pactes que portaren a la pau de Caltabellotta el 1302 entre Frederic II de Sicília, d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois, de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília. Són només algunes gestes de l'increïble personatge que nasqué en el mateix rodal on vivim avui nyerros i pescallunes, de la vida del qual s'ha presentat un còmic dibuixat esplèndidament pel lloretenc Jou Ramírez. Els diàlegs i textos, molt ben documentats, són de M. Mercè Homs i tot plegat inspirat pel gironí/santfeliuenc Josep Canal, els dos historiadors que –de llarg, de molt llarg– més saben sobre el fet remença a les nostres comarques. L'acte de presentació i la lectura del llibret presentat a Sant Feliu haurien de servir, sobretot als vilatans, per atiar-los l'interès envers el gran i polèmic personatge del qual amb prou feina sabem res. Però tal com van anar les coses, em temo molt que no en resulti gaire res de tot plegat. I ho dic perquè, a la presentació del llibre a la sala de l'Esbart, els santfeliuencs devíem ser, a tot estirar, un 6 o un 7 per cent del públic que anà a la presentació. Vaig sentir pena i, deixin-m'ho dir, també vaig sentir vergonya del gran desinterès que hi ha per la nostra pròpia història, que és excepcional i única. Això sí: al cap de deu minuts d'haver acabat l'acte, el Barça jugant a Montecarlo acaparava l'interès i atenció quasi absoluta de tothom. Visca el Barça, doncs, i avall va que fa baixada.